18 de June de 2024
Com navegar a través dels reptes urgents de la societat: el paper de la comunicació científica
La comunicació científica és clau per a establir una relació fluida entre la comunitat científica i la societat, per a disminuir la bretxa de la desinformació i evitar la propagació de notícies falses. El consorci COALESCE, finançat per la Unió Europea, ha publicat un informe de polítiques públiques amb recomanacions sobre com la comunicació científica pot abordar amb major eficàcia reptes socials urgents com l'emergència climàtica i el ràpid desenvolupament de la intel·ligència artificial. L'informe es va presentar en una roda de premsa durant el "EuroScience Open Fòrum 2024" (ESOF), que es va celebrar la setmana passada en Katowice (Polònia).
Science For Change, juntament amb la Universitat Erasmus de Rotterdam, cocoordina aquest projecte europeu, que establirà el Centre Europeu de Competències per a la Comunicació Científica. Durant 4 anys i en col·laboració amb 13 socis de 8 països, i una xarxa de centres nacionals i regionals, COALESCE garantirà l’eficàcia de les millors pràctiques de comunicació científica.
La naturalesa incerta i interrelacionada dels problemes socials urgents subratlla la importància de la comunicació científica. En una era de desinformació i polarització, és difícil donar suport a un diàleg constructiu entre diferents tipus de coneixement i experiències, mantenint al mateix temps la confiança. Aquest informe de polítiques públiques del projecte COALESCE, produït per VU i SFC, resumeix els resultats d’una sèrie d’entrevistes i tallers temàtics amb persones expertes de diferents camps en els quals es va investigar com la comunicació científica contribueix en la resolució problemes socials complexos i urgents.
- Fomentar la resiliència: Donar suport a la comunicació científica com un camp que fomenta la resiliència per a sortejar la desinformació i establir relacions de confiança."
- Facilitar l'intercanvi constructiu: Donar suport a la comunicació científica com un camp que facilita l'intercanvi constructiu i enforteix els debats públics sobre la ciència."
L’informe aborda les crisis socials en quatre àmbits:
-
- Emergència climàtica
- Aigua, oceans i sòls
- Salut i vacunes
- Intel·ligència artificial i transformació digital
Aquests temes es van prioritzar tenint en compte els grans reptes mundials, les prioritats de la Comissió Europea, el suport de les missions de la UE a la transformació d’Europa i el paper que pot exercir la comunicació científica en les interfícies de múltiples parts interessades per a promoure la cocreació i el compromís ciutadà, i augmentar la confiança en la ciència. L’informe també destaca les diferents necessitats dels diferents actors de la comunicació científica, des dels i les professionals de la comunicació científica, periodistes i l’acadèmia fins als i les responsables polítics i la ciutadania, incloent-hi la formació i les accions coordinades entre totes les parts.
Durant l’esdeveniment ESOF, els i les membres del projecte COALESCE van participar en diferents sessions: dues taules rodones, la primera entorn del tema «De les pandèmies a la resistència als antibiòtics: pot la comunicació científica realment salvar-nos enfront de les amenaces actuals?», i la segona, sobre «Pràctiques de Ciència Oberta – impulsores de la democràcia», on Rosa Arias, CEO i fundadora de SFC, va mostrar el paper de la ciència ciutadana en el foment de la participació ciutadana i el suport a polítiques basades en evidències derivades de dades generades per la ciutadania.
El projecte també va organitzar un taller titulat “Un full de ruta de mobilització ràpida per a la comunicació científica en temps de crisi. Com lluitar contra la desinformació i generar confiança en la ciència”, on Joana Magalhães va presentar la primera versió de la plataforma del Centre Europeu de Competències per a la Comunicació Científica i Kaelin DeLong de VU, va presentar el “COALESCE Crisi Navigator“, una guia interactiva que té com a objectiu ajudar els i les professionals a anticipar-se als reptes en l’inici de les crisis i com la comunicació científica es podria mobilitzar ràpidament. Posteriorment, els i les participants van treballar en grups per a compartir les seves perspectives i experiències, debatent i enriquint el full de ruta.