Ciència ciutadana per al canvi

L’esdeveniment va comptar amb el suport del Ministeri d’Educació, Ciència i Recerca de la República Federal d’Àustria, la universitat de BOKU, el museu d’Història Natural de Viena i l’associació de ciència ciutadana d’Àustria.

Durant 3 dies, Viena es va convertir en la capital europea de la ciència ciutadana. La ECSA Conference d’enguany, que reuneix experts i expertes del camp de la ciència ciutadana, girava entorn del lema del “canvi“. I quan es parla de canvi, des de Science For Change tenim molt a dir, ja que ho portem en el nostre ADN.

Diverses persones de l’equip de Science For Change s’han unit a aquest esdeveniment internacional, en el qual hem organitzat i participat en 9 sessions interactives durant la conferència. Totes les sessions han tingut un gran èxit a nivell tant de participació com de debat i intercanvi de coneixement entre les persones expertes, obrint un espai per al diàleg entorn de la ciència ciutadana i a les noves tendències, organitzades en el marc de projectes com ECS, IMPETUS, HOOP i STEP CHANGE, que va celebrar el final de projecte amb molt d’èxit.

També es va explorar la possible unió entre la ciència ciutadana i els Living Labs, després de la signatura d’un Memorandum of understanding entre l’ECSA i ENoLL en 2023 per a augmentar la col·laboració entre totes dues comunitats. 

Finalment, la nostra metodologia de codisseny basada en peces hexagonals va tenir un gran acolliment. El nou kit metodològic anomenat “Tools For Change” va ser presentat per la Dra. Blanca Guasch, qui ha desenvolupat el kit com a resultat de la seva recerca en el marc de les ajudes Torres Quevedo, del Programa Estatal per a Desenvolupar, Atreure i Retenir Talent, i que pròximament estarà disponible a la nostra tenda online.

En els diferents tallers es van tractar temes com la inclusivitat en projectes de ciència ciutadana o el suport a escala nacional i europeu a la pràctica, donant així continuïtat als resultats del Mutual Learning Exercise sobre ciència ciutadana, impulsat per la Comissió Europea en 2022-2023, en el qual Rosa Arias va participar com a experta.

I és que, una cosa és clara: la ciència ciutadana fa avançar a la ciència en tots els àmbits de coneixement de manera inclusiva. Però per a avançar, fan falta més recursos perquè els projectes siguin sostenibles i mantinguin les seves comunitats. Aconseguir impactes tangibles porta temps, i especialment, aconseguir que aquests impactes es vegin reflectits en polítiques públiques més alineades amb les necessitats de la societat per a abordar reptes complexos, com l’emergència climàtica o una pandèmia. En un moment en què la digitalització i la intel·ligència artificial avancen amb passes de gegant, no podem deixar a ningú enrere. L’oportunitat és enorme, incloent-hi la generació de noves sèries de dades per al monitoratge dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, però per a això el suport institucional a la pràctica no ha de cessar.

El futur de la recerca passa per la col·laboració, així que la ciència col·laborativa emergeix com una pràctica innovadora que permet la participació activa de qualsevol persona en la ciència i comporta la democratització del coneixement. No hi ha marxa enrere si volem afrontar amb èxit reptes complexos de la nostra societat. La col·laboració activa entre diferents agents és clau i tots i totes hem de contribuir a això. En aquesta necessària mirada cap endavant, la recerca col·laborativa es converteix en una força unificadora que no sols transforma la forma en què abordem els reptes del món, sinó també com entenem i participem activament en el procés científic.

Malgrat que cada vegada hi ha més reconeixement a la pràctica, continua sent necessari un major suport per part de les institucions públiques i un major reconeixement en el currículum investigador. La Comissió Europea ha finançat de manera recurrent projectes de ciència ciutadana en els seus últims programes marc, a través de convocatòries específiques sota el programa Ciència amb i per a la Societat en H2020, i de manera transversal sota el paraigua de la participació pública i la cocreació en Horitzó Europa. No obstant això, s’està definint el futur programa marc de recerca europeu (FP10, com es coneix fins ara), i sembla que el terme necessitarà una redefinició o inclusió sota un paraigua major, com el de participació pública en la ciència, ciència oberta o recerca col·laborativa.

Sigui com sigui, en un món on la informació és clau per a la presa de decisions informades, com podem reforçar el suport a la ciència ciutadana? És hora de reflexionar sobre l’impacte transformador d’aquesta pràctica, deixar enrere els projectes pilot, i explotar els resultats obtinguts fins ara. És com una carrera de fons, ara ja tenim el know-how, el coneixement i les metodologies, és hora d’anar un pas més enllà i continuar apostant per la ciència col·laborativa.

I així es va veure reflectit en l’ECSA Conference de 2024. Des de SFC continuarem apostant per aquesta mena de recerca col·laborativa, i esperem que en l’ECSA Conference de 2026, que tindrà lloc en *Oulu (Finlàndia), moltes d’aquestes incògnites, ja estiguin buidades.